s dofins_inform

Informació general sobre els dofins

Alimentació

Reproducció

Característiques generals

Els dofins a la llegenda i a la mitologia





Alimentació


Els dofins són mamífers. Això implica que en els seus primers mesos de vida l'únic aliment que reben és la pròpia llet materna la qual és molt rica en proteïnes i greixos la qual cosa fomenta el desenvolupament de les cries. A mesura que les cries van creixent, la seva alimentació varia fins arribar al punt de ser un dofí adult i, com tal, haurà d'abandonar la llet per sempre.

Per a això els dofins estan dotats de mandíbules amb nombroses dents les quals no s'utilizan per mastegar. Aquestes dents són utilitzades per esquinçar les seves preses i poder empassar-se la peça d'aliment sencera. Totes les espècies de dofins tenen en comú unes bases per a  la seva alimentació, aquestes són les següents:

1) Els peixos que puguin trobar pels mars del seu domini.
2) Calamars i invertebrats fàcils de caçar.
3) Crustacis que han de ser accessibles (han de poder trencar la protecció del crustaci amb les seves mandíbules).

Aquestes són les bases i l'únic que varia en l'alimentació d'una espècie i d'una altra són les diferents espècies que puguin trobar. A més, els dofins necessiten menjar a prop del 10% del seu pes corporal cada dia (es creu que l'esmentada quantitat de menjar és aconseguida en diverses tandes d'alimentació).

Reproducció

Els dofins, a l'igual que altres cetàcis, són mamífers de sang calenta que respiren aire. Pareixen a les seves cries com altres mamífers, ajuden al recent nascut a arribar a la superfície per a la seva primera respiració. Estan amb les seves cries fins els sis mesos o tota la vida.

La data d'inici de l'època reproductora varia d'unes regions a d'altres, encara que normalment sol ser per la primavera l'epoca d'aparallement.

Les cries de dofins neixen després de dotze mesos de gestació, amb un metre de longitud aproximadament i un pes de 10 a 15 kilograms. La pigmentació de la seva pell és molt diversa des de gris platejat a quasibé negre.

Durant el part les demés femelles estan a prop i pendent de tot moviment, disposades a ajudar si fós necessari; a aquestes aquàtiques nedadores se les anomena "tietes". El cordó umbilical es trenca a l'acabar el part i el dofí recent nascut serà ajudat per la seva mare i altres femelles a arribar a la superfície per a poder fer les seves primeres inspiracions. Durant una setmana el dofí serà seguit molt de a prop per la seva mare, amb l'objectiu d'evitar qualsevol accident.

El petit dofí és amamantat durant 20 mesos. Aconseguint la llet presionant les cavitats on es troben les mames, provocant a les terminals nervioses per que s'envii un xorro de llet materna dins la boca del petit dofí.

Després de 6 ó 7 mesos la cria alterna l'alletament amb les seves primeres "mossegades". Una vegada ja ha deixat de mamar, continua al costat de la seva mare que és qui li ensenya les tècniques de buscar aliments. Fins als dos anys d'edat no tindrà independència, és per això que durant tot aquest temps està sota la mirada atenta i protectora de la seva mare.

Els dofins mascles arriben a la seva maduresa sexual als 12 o 13 anys, mentre que les famelles ho fan als 6 ó 7 anys.

Característiques generals

Respecte a les seves característiques físiques direm que els dofins tenen cossos molt aerodinàmics amb petites aletes la qual cosa els facilita la mobilitat dins del mar i els proporciona una gran resistència i velocitat en l'aigua. La mida mitjana d'un dofí ronda els 4,5 metres de longitud i el seu pes sol estar sobre els 300 quilograms.

Els dofins solen viure en societats d'entre 6 i 100 individus establint una jerarquia de treball en grup. Gràcies a l'esmentada jerarquia els dofins són animals molt solidaris entre ells ja que mentre uns s'encarreguen de trobar menjar d'altres es dediquen a la protecció de la bandada. Per aquest motiu és molt difícil sorprendre un dofí ja que, gràcies a un sistema de xiulets amb ultrasons, es comuniquen de forma ràpida i eficient pel que la bandada sempre està alerta. Respecte a les cries podem dir que, curiosament, neixen a l'aigua i les seves mares, junt amb altres adults encarregats de la protecció de les esmentades cries, les porten a la superfície perquè puguin començar a respirar. Les cries de dofí són les grans protegides ja que sempre neden en el centre del grup per la qual cosa l'accés a elles és pràcticament impossible això els garanteix un creixement trànquil. Per això sempre dediquen el temps a jugar ja que això estableix forts vincles amb la resta de la bandada alhora que desenvolupen la seva musculatura i tècnica de natació.        
 

Els dofins a la llegenda i a la mitologia


Les aparicions dels dofins en la mitologia i les llegendes són nombroses, i testifiquen de la relació entre l'home i els dofins des de l'antiguitat. La mitologia grega compta que aquests mamífers marins abans que dofins van ser homes, concretament uns pirates que van intentar que ell es vengués al déu Dionisio com a esclau, i aquest com a càstig els va convertir en els esmentats cetacis. A la mitologia romana Neptú, el déu romà de l'aigua i el mar, sempre era representat amb el seu característic trident i envoltat de dofins.





Adela Zambrano Moreno      Data d'actualització:  30/11/2009