Alimentació
Els
dofins són mamífers. Això implica que
en els seus
primers mesos de vida l'únic aliment que reben és
la
pròpia llet materna la qual és molt rica en
proteïnes i greixos la qual cosa fomenta el desenvolupament de
les
cries. A mesura que les cries van creixent, la seva
alimentació
varia fins arribar al punt de ser un dofí adult i, com tal,
haurà d'abandonar la llet per sempre.
Per a
això els dofins estan dotats de mandíbules amb
nombroses
dents les quals no s'utilizan per mastegar. Aquestes dents
són
utilitzades per esquinçar les seves preses i poder
empassar-se
la peça d'aliment sencera. Totes les espècies de
dofins
tenen en comú unes bases per a la seva
alimentació, aquestes són les següents:
1) Els peixos que puguin trobar pels mars del seu domini.
2) Calamars i invertebrats fàcils de caçar.
3) Crustacis que han de ser accessibles (han de poder trencar la
protecció del crustaci amb les seves mandíbules).
Aquestes
són les bases i l'únic que varia en
l'alimentació
d'una espècie i d'una altra són les diferents
espècies que puguin trobar. A més, els dofins
necessiten
menjar a prop del 10% del seu pes corporal cada dia (es creu que
l'esmentada quantitat de menjar és aconseguida en diverses
tandes d'alimentació).
Reproducció
Els
dofins, a l'igual que altres cetàcis, són
mamífers de
sang calenta que respiren aire. Pareixen a les seves cries com altres
mamífers, ajuden al recent nascut a arribar a la superfície
per
a la seva primera respiració. Estan amb les seves cries fins
els
sis mesos o tota la vida.
La data d'inici de
l'època reproductora varia d'unes regions a d'altres, encara
que
normalment sol ser per la primavera l'epoca d'aparallement.
Les
cries de dofins neixen després de dotze mesos de
gestació, amb un metre de longitud aproximadament i un pes
de 10
a 15 kilograms. La pigmentació de la seva pell és
molt
diversa des de gris platejat a quasibé negre.
Durant
el part les demés femelles estan a prop i pendent de tot
moviment, disposades a ajudar si fós necessari; a aquestes aquàtiques
nedadores se les anomena "tietes". El cordó umbilical es
trenca
a l'acabar el part i el dofí recent nascut serà
ajudat
per la seva mare i altres femelles a arribar a la superfície per a
poder fer les seves primeres inspiracions. Durant una setmana el
dofí serà seguit molt de a prop per la seva mare,
amb
l'objectiu d'evitar qualsevol accident.
El petit
dofí és amamantat durant 20 mesos. Aconseguint la
llet
presionant les cavitats on es troben les mames, provocant a les
terminals nervioses per que s'envii un xorro de llet materna dins la
boca del petit dofí.
Després de 6 ó 7
mesos la cria alterna l'alletament amb les seves primeres "mossegades".
Una vegada ja ha deixat de mamar, continua al costat de la seva mare
que és qui li ensenya les tècniques de buscar
aliments.
Fins als dos anys d'edat no tindrà independència,
és per això que durant tot aquest temps
està sota
la mirada atenta i protectora de la seva mare.
Els dofins mascles arriben a la seva maduresa sexual als 12 o 13 anys,
mentre que les famelles ho fan als 6 ó 7 anys.
Característiques
generals
Respecte
a les seves característiques físiques direm que
els
dofins tenen cossos molt aerodinàmics amb petites aletes la
qual
cosa els facilita la mobilitat dins del mar i els proporciona una gran
resistència i velocitat en l'aigua. La mida mitjana d'un
dofí ronda els 4,5 metres de longitud i el seu pes sol estar
sobre els 300 quilograms.
Els dofins solen viure en
societats d'entre 6 i 100 individus establint una jerarquia de treball
en grup. Gràcies a l'esmentada jerarquia els dofins
són
animals molt solidaris entre ells ja que mentre uns s'encarreguen de
trobar menjar d'altres es dediquen a la protecció de la
bandada.
Per aquest motiu és molt difícil sorprendre un
dofí ja que, gràcies a un sistema de xiulets amb
ultrasons, es comuniquen de forma ràpida i eficient pel que
la
bandada sempre està alerta. Respecte a les cries podem dir
que,
curiosament, neixen a l'aigua i les seves mares, junt amb altres adults
encarregats de la protecció de les esmentades cries, les
porten
a la superfície perquè puguin començar
a respirar.
Les cries de dofí són les grans protegides ja que
sempre
neden en el centre del grup per la qual cosa l'accés a elles
és pràcticament impossible això els
garanteix un
creixement trànquil. Per això sempre dediquen el temps a
jugar
ja que això estableix forts vincles amb la resta de la
bandada
alhora que desenvolupen la seva musculatura i tècnica de
natació.
Els
dofins a la llegenda i a la mitologia
Les
aparicions dels dofins en la mitologia i les llegendes són
nombroses, i testifiquen de la relació entre l'home i els
dofins
des de l'antiguitat. La mitologia grega compta que aquests
mamífers marins abans que dofins van ser homes, concretament
uns
pirates que van intentar que ell es vengués al
déu
Dionisio com a esclau, i aquest com a càstig els va
convertir en els esmentats cetacis. A la mitologia romana
Neptú,
el déu romà de l'aigua i el mar, sempre era
representat
amb el seu característic trident i envoltat de dofins.
Adela Zambrano Moreno
Data d'actualització: 30/11/2009